Tornar a l'inici   Com contactar   Enllaços d'interès   Castellano  
Quienes somos   Donde estamos   Areas   Biblioteca
  Dolor i
malalties
 
Que les causes
dels trastorns somatomorfes siguin psicológiques,
no suposa en cap cas que el pacient estigui inventant
el seu malestar
o dolor.
 
Al voltant del 20%
de les consultes
als cardiòlegs
són símptomes relacionats amb l'ansietat.
 
Un 25% dels
adults amb
síndrome del
còlon irritable
pateix trastorns psicològics.
 
La pell pot ser
el mirall de
la ment.
 
La cefalea
tensional apareix
en el 80% de les persones amb
estrès.
Trastorns psicosomàtics: quan els sentiments i els pensaments interactuen amb el nostre cos.
Des de principis del segle XIX, s'utilitza el terme de trastorn psicosomàtic per anomenar la influència de determinats estats emocionals a l'evolució d'algunes malalties cròniques, i també per designar el fet que certs estats psicològics poden donar lloc a manifestacions fisiològiques.
Actualment, existeixen nombrosos estudis mèdics que demostren la relació entre el cos i la ment. Durant el segle XX, es va estudiar i comprovar l'origen psicològic d'alguns trastorns orgànics com la hipertensió arterial i, fins i tot, certes patologies coronàries. Avui en dia, no hi ha dubte que l'estrès agut o prolongat en el temps és un factor de risc per desenvolupar una malaltia orgànica. La concepció actual de l'estrès inclou factors externs, socioculturals i econòmics, al costat de factors interns, constitucionals, somàtics i genètics, així com emocionals i biogràfics.
Els trastorns psicosomàtics, o de somatització, provoquen un deteriorament significatiu de la vida personal, familiar, social i laboral. Solen iniciar-se abans dels 30 anys d'edat i persisteixen en el temps, obligant a la recerca d'atenció mèdica permanent, sovint sense que això suposi una recuperació total atesa la causa psíquica del malestar físic.
Per a aquest tipus de trastorns, l'ajuda psicoterapèutica és un excel·lent recurs que millora significativament les àrees més importants de la vida de la persona, així com els seus símptomes. Està demostrat que l'ajuda psicològica, en la mesura que actua sobre la causa original del trastorn, n’afavoreix la seva curació.
Trastorns psicosomàtics o de somatització més habituals:
 
•  Trastorns del dolor
•  Trastorns cardiovasculars
•  Trastorns respiratoris
•  Trastorns gastrointestinals
•  Trastorns endocrins
•  Trastorns cutanis
•  Cefalea, mal de cap
Trastorns del dolor.
El símptoma principal del quadre clínic és el dolor localitzat en una o més zones del cos, de suficient intensitat com per merèixer atenció mèdica. El dolor provoca un malestar clínicament significatiu, amb influència negativa en les àrees laborals i socials de la persona que el pateix.
S'estima que els factors psicològics tenen un paper fonamental en l'inici, la gravetat, l'exacerbació o la persistència del dolor, sense que això signifiqui que són dolors simulats o produïts intencionalment.
Trastorns cardiovasculars.
La patologia cardiovascular constitueix la causa de mort més freqüent al món occidental. L'ansietat pot desencadenar taquicàrdia i altres sensacions que els pacients associen amb el cor.
Trastorns respiratoris.
L'aparell respiratori respon de diferent manera segons l'estat emocional. Les persones ansioses manifesten una respiració curta i ràpida, mentre que les persones deprimides manifesten una respiració profunda i fatigosa, entretallada per sospirs.
L'asma i la hiperventilació són dos quadres patològics en els quals els factors psicològics i socials són determinants. L'estrès emocional està vinculat a l'atac d'asma, molt en particular en els nens. La síndrome d'hiperventilació es desenvolupa amb freqüència de forma secundària a estats d'ansietat. Es manifesta amb una sensació de debilitat, mareig, plor inapropiat i ansietat.
Trastorns gastrointestinals.
A la clínica diària s'observa la relació entre les alteracions gastrointestinals i els trastorns depressius i d'ansietat. També es relacionen amb factors psicològics: l'aerofàgia, la boca seca, l'estomatitis, les nàusees, l'hipersalivació, els vòmits, la diarrea nerviosa i el restrenyiment.
La síndrome del còlon irritable

És un dels trastorns més freqüents que afecta el 60% dels pacients amb queixes digestives. Sol aparèixer a l'adolescència fins a l'edat mitjana de la vida i és més freqüent als països desenvolupats. La seva incidència està en augment i és més freqüent en dones que en homes.

Els símptomes consisteixen en l'aparició d'episodis recurrents, vagues i intermitents de malestar abdominal amb diarrea, restrenyiment, amb o sense dolor abdominal.

En la clínica s'observa que un 25% d'adults amb aquesta síndrome pateixen depressió, ansietat, trastorns conversius o hipocondríacs.
Trastorns endocrins.
Els factors ambientals i els problemes interpersonals repercuteixen en el sistema endocrí. Encara són desconeguts els mecanismes pels quals les hormones actuen sobre l'estat d'ànim, encara que és clara la seva incidència.
Trastorns cutanis.
La pell és molt reactiva als estats emocionals, tals com l'agressivitat, la vergonya o la por. Representa la unió entre l'interior i l'exterior de l'individu, és l'òrgan més visible i serveix de mitjancer entre l'individu i el seu entorn social. La fàcil accessibilitat de la pell fa que els pacients puguin interaccionar amb les lesions cutànies, rascant-les, i així empitjorar la seva evolució.
Excoriacions neuròtiques

Són lesions cutànies autoproduïdes que el pacient no nega. Solen estar localitzades en braços i cames. L'edat mitjana d'aparició és entre els 30 i els 40 anys. Es relaciona amb estats d'ansietat.
Pruïja

És un dels símptomes més freqüents pels quals els pacients acudeixen al dermatòleg. Tant la pruïja generalitzada com l'anal o vulvar són les més relacionades amb factors psicològics. La pruïja és una experiència normal, a la qual els individus responen segons la seva personalitat i el seu estat anímic.
Urticària

És una reacció vascular de la pell caracteritzada per la formació de faves, habitualment transitòries, que poden ser petites i discretes o grans i confluents, acompanyades de pruïja moderada o intensa.

Existeix un alt nivell d'estrès subjectiu en la vida dels pacients amb urticària, així com d'ansietat.
Cefalea, mal de cap.
Constitueix, probablement, el el símptoma més freqüent de l'ésser humà: gairebé tothom la pateix en algun moment de la seva vida. Diversos factors emocionals es presenten en el curs d'aquestes cefalees, com l’irritabilitat i la tristesa.
La cefalea tensional

És una cefalea crònica, episòdica, que es caracteritza per un dolor opressiu d'intensitat lleu o moderada. No s'acompanya de nàusees, vòmits ni fotofòbia. No sol interrompre el son.

Apareix en el 80% de la població durant períodes d'estrès emocional. També s'observa que la depressió i l'ansietat hi poden estar associades.

Obesitat.
És una alteració caracteritzada per l'excessiva acumulació de greix. Existeix certa predisposició genètica, que va unida a factors socioculturals i conductes apreses dins de la família. És més freqüent en dones. S'associa a estats depressius vinculats a episodis de bulímia. També s'associa a individus sotmesos a estrès amb respostes anorèxiques de dia i bulímiques de nit, vinculats a insomni.
 Tornar
 
 
  Tornar a l'inici   Avís legal   Mapa del web   Última actualització: 24/10/2018