Tornar a l'inici   Com contactar   Enllaços d'interès   Castellano  
Quienes somos   Donde estamos   Areas   Biblioteca
  L'adolescència
 
“La nostra
joventut és afeccionada al
luxe i mal educada,
no fan cas a les
autoritats i no
tenen el més
mínim respecte per
a la gent més gran.
Avui dia, els
nostres fills són
uns tirans i no
s’aixequen quan
entra una persona
anciana.”

Sòcrates,
400 anys abans de Crist!

Si bé la
pubertat i
l’adolescència
impliquen un període crític de
la vida, atès que
s’han d’enfrontar
grans canvis corporals i
simbòlics, això
no suposa necessàriament
que aquests
canvis impliquin
una crisi.
La pubertat i l'adolescència: Etapa de passatge o de crisi?
La pubertat i l’adolescència impliquen un temps de passatge de la infantesa a la vida adulta. Suposa separar-se dels pares, guanyar independència, accedir a les identificacions ideals del propi sexe, l’inici de les relacions sexuals i el moment de construir-se un lloc propi al si de la família i de la societat.
Abans de l’era de les grans civilitzacions, les tribus humanes organitzaven “ritus de passatge”, estructurats i delimitats en el temps, que facilitaven el canvi de la infància a la vida adulta, sense períodes intermedis, és a dir, sense adolescència. Però des de l’inici de la cultura occidental, a la Grècia antiga, sabem que l’adolescència és percebuda amb temor i rebuig per part de les famílies i la societat. Es tem que, en aquest temps de passatge, els joves es “torcin” i s’ “esgarriïn”, carregant la visió d’aquesta època vital com a perillosa i, fins i tot, violenta.
El desencontre entre les generacions.
El conflicte entre generacions, que sempre ha existit, visualitza als joves, la seva rebel•lia i el seu lògic afany de canvi -sense ell el món no hauría evolucionat- com a una autèntica amenaça.
L’adolescència sempre ha estat marcada per un desencontre entre els joves i el món adult, familiar i social, així com per una incomprensió mútua. El “no m’entenen” dels joves s’articula al “no hi ha qui els entengui” dels adults.
Aquesta incomprensió és deguda a que l’adolescència és una època de desajustament entre els joves i el seu entorn, molt sovint subjectes a unes exigències a les quals internament no són capaços de respondre. És un moment de fragilitat: desfer-se de les vestidures de la infància, preses en préstec del món dels adults, no és una operació fàcil. Es troben al descobert, en la incertesa, busquen marques i models nous durant el temps que dura l’ajustament, fins que troben un vestit que s’acosti als seus interessos i ideals propis.
D’altra banda, fins fa pocs anys, l’entrada en el món adult venia marcada pel final dels estudis, l’accés al món laboral i el matrimoni, és a dir, per uns codis socials clars i establerts que tranquilitzaven a la societat respecte als joves. Al segle XXI, no obstant, els joves s'enfronten a un món sense ideals clars, ni socials, ni ideològics, ni religiosos. S’enfronten a una societat caracteritzada per una laxitud dels costums i a una gran diversificació dels models de vida. D’altra banda, no existeixen massa expectatives econòmiques o ecològiques, el futur sembla incert per als joves i, per això, es veuen confrontats de manera abrupta a una situació angoixant, sense molts referents clars que els ajudin.
Canvis en el cos i impulsos sexuals.
D’altra banda, els púbers i adolescents han d’enfrontar-se als impulsos sexuals que els aclaparen, als desitjos de relacionar-se sexualment i a les dificultats reals que suposa creuar aquest llindar. S'enfronten alhora amb importants canvis corporals, que empenyen cap al passatge de canvi de la infància a la vida adulta. Aquests canvis físics poden viure’s amb alegria i entusiasme, però també amb rebuig, timidesa i vergonya. L’aparició de l’acné, les pol•lucions nocturnes o bé l’inici de la regla, poden significar moments de fragilitat per als púbers que no saben com incorporar de cop tants canvis. Poden sentir-se amb l'autoestima baixa, pel seu aspecte físic, per fracassos amorosos o per no sentir-se corresposts. Així mateix, com que el seu “petit cap” està ocupat per molts conflictes personals, el seu rendiment en els estudis pot baixar i provocar-los sensacions de fracàs.
La família en la vida de l'adolescent.
La forma d’interacció familiar amb els enfrontaments que aquesta època genera necessàriament, és molt important. La manera de respondre des de la família al qüestionament de les normes, la disciplina, els horaris, l’ús dels diners i altres costums familiars que els joves posaran en qüestió, és fonamental per no convertir un temps de canvi en una veritable crisi familiar.
És precisament perquè els adolescents van a lluitar per la seva indepèndencia i identitat personal que necessiten que la família sigui estable i sòlida, que posi els seus límits però que transmeti que el canvi és possible i fins i tot desitjat. L'actitud familiar i social hauria de ser tranquil·la i atenta, sense ser alarmista, donant respostes clares sense ser rígides i que vagin permetent, de mica en mica, el canvi de model, de costums, d’interessos i de relacions que suposa l’accés a la vida adulta sana.
Hi pot haver crisi.
Per ser una època de fragilitat, durant la pubertat i l’adolescència hi poden haver crisis personals, de vegades motivades per l’enfrontament brusc amb la família, els models tradicionals i la seva disciplina, que poden dur a alguns joves a actuacions que els comprometin amb la llei o a fracassar en els estudis. També pot ocórrer, en aquest temps de rebel·lia, una presa de contacte amb les drogues i l'alcohol, amb "enganxaments" a la drogadicció.
D’altra banda, poden aparèixer problemes amb la imatge corporal que suposin canvis en l’alimentació i que generin una certa tendència a l'anorèxia. Les dificultats amoroses o amb el grup d’amics de referència, que són tan importants per a la construcció de la identitat adolescent, poden afavorir estats depressius o d'ansietat, que s’associen també amb la “solitud” amb què es poden viure aquests moments si els adolescents no senten el recolzament familiar.
Les consultes al psicòleg.
Consultar un psicòleg si existeix certa preocupació per un fill adolescent és sempre recomanable. El psicòleg pot ajudar la família a comprendre i gestionar millor aquesta etapa crítica de la vida. Pot aportar indicacions per prevenir problemes posteriors més greus. També és interessant oferir l’ajuda psicològica als fills si es veuen afectats, angoixats o amb problemes escolars importants, per tal que els esculls del procés no s'instal•lin i propicïin crisis o fracassos posteriors.
 Tornar
 
 
  Tornar a l'inici   Avís legal   Mapa del web   Última actualització: 22/07/2018