Tornar a l'inici   Consultes online   Enllaços d'interès   Castellano  
Quienes somos   Donde estamos   Areas   Biblioteca
 
 
 

Preguntes més freqüents
 

Quina diferència hi ha entre un psicòleg i un psiquiatre?
Els professionals de la salut mental poden tenir diverses formacions: poden ser especialistes en psiquiatria, psicologia clínica i psicoteràpia.

La psiquiatria és la ciència que estudia la ment, amb l’objectiu de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties mentals.
Els psiquiatres tenen titulació universitària en medicina, són especialistes en psiquiatria i poden utilitzar els psicofàrmacs com una forma de tractar els símptomes.

La psicologia és la ciència que estudia els processos mentals de les persones, la seva conducta i les seves modalidats de relació interpersonal i amb l’entorn.
Els psicòlegs clínics tenen titulació universitària en psicologia, són especialistes en psicologia clínica i tracten els problemes psicològics mitjançant la paraula.
Per què estem tan deprimits o angoixats?
Les estadístiques situen en un 25% les persones que poden patir algun tipus de problema psicològic en un determinat moment de la seva vida: pot ser qualsevol de nosaltres o del nostre entorn més proper! L’increment dels problemes psicològics no és tan sols un problema del nostre país, sinó que arriba a la totalitat dels països occidentals. Què els ha passat a les societats més riques del planeta, les anomenades “societats del benestar”, perquè estiguin tan deprimides o angoixades?

Sense dubte, l’ésser humà requereix, pel seu benestar emocional, unes condicions d’estabilitat i bon entramat social. Ambdues condicions s’han anat perdent a poc a poc a Occident des de fa unes dècades. Les condicions laborals actuals promouen molts canvis de feina, a més d’horaris excessius que no ajuden a la bona marxa de les famílies i les relacions. D’altra banda, les grans ciutats tampoc no faciliten les relacions socials de suport que ens són tan necessàries per no sentir-nos sols i aïllats.

Alhora, es tracta de problemes que poden resultar difícils de comprendre i acceptar, tant per part de la persona que els pateix com pels altres. Sovint apareixen uns símptomes difícils d’identificar i solem pensar que es tracta d’una mala època, que ja passarà, o que podrem resoldre-ho tots sols.
Existeix una relació entre depressió i ansietat?
La depressió suposa una sensació de decaïment més o menys profund, apatia i desinterès per la vida. També suposa un increment dels sentiments de culpabilitat i l’aparició d’una modalitat de pensament temerós i insegur que obre les portes a l’ansietat. És molt habitual que un dels elements més comuns de la depressió sigui l’ansietat. També és força comú que l’ansietat sigui el símptoma que les persones reconeixen més fácilment, perquè és el més incòmode i difícil de suportar. Tanmateix, l’ansietat sol emmascarar altres problemes de base no tan fàcils de reconèixer.
Quin és el paper de l’estrès i de quina manera contribueix a l’ansietat?
L’estrès extrem condueix a l’ansietat. L'estrès pot ser de molts tipus i el poden produir diverses causes: la falta de son, l’excés de feina, la dificultat per conciliar la vida laboral i familiar, molt en particular en les parelles en les quals ambdós treballen, la transició d'una cultura a una altra per a qui canvia de país, un canvi d'ocupació, l'inici de la vida laboral o universitària, les baralles conjugals o desencontres amb els fills a l'adolescència, conviure durant molt temps amb la malaltia d'un ésser estimat, entre altres.

L'estrès facilita que els fets vitals i les complicacions de la vida puguin generar ansietat. En realitat, tal i com el "veu" el nostre cos, l'estrès és ansietat a tota màquina.
Per què solem negar que estem deprimits o ansiosos?
Negar els nostres sentiments d'ansietat i de depressió és una forma errònia de defensar-nos-en i impedeix solucionar el mal que ens ocasionen. També perquè identificar els nostres propis sentiments ens resulta difícil i perquè sentir-nos malament ens sembla senyal de debilitat. El més important en aquestes ocasions no és tant verificar si estem o no tristos o ansiosos, sinó si la nostra vida es veu afectada per falta d'energia o temors, si el nostre son s'altera i si el nostre ànim es torna irritable i malhumorat.
No és suficient un tractament amb psicofàrmacs?
Encara que, avui, l’abús de fàrmacs que calmen els símptomes sense resoldre les causes dels conflictes psicològics estigui a l’ordre del dia, enfrontar les causes del malestar subjectiu és, no obstant això, la millor manera de resoldre els símptomes. Invertir temps i disposició és molt important per a la recuperació, retorna el benestar i ajuda a prendre decisions correctes que produeixen millors condicions i qualitat de vida. Limitar-se a l’ús de psicofàrmacs és el mateix que prendre antipirètics sense tractar la infecció que ens causa la febre.

“Parlar” cura. Molts anys d’experiència de treball, amb molts pacients, ens han demostrat l’efectivitat del “parlar” com a mitjà de comprensió, curació dels conflictes interns i millora de la qualitat de vida, sense menysprear el recolzament farmacològic quan cal.
 
  Tornar a l'inici   Avís legal   Mapa del web   Última actualització: 22/10/2017