Trastorns de la conducta alimentària. A la nostra societat, es para molta atenció a l'alimentació i a la dieta, alhora que se sobrevaloren la figura estilitzada i la primesa. Per això, molts adolescents, principalment dones, segueixen una "dieta" que pot portar-los, en no pocs casos, al desenvolupament de conductes alimentàries patològiques. Es calcula que al voltant del 10% de la població femenina de menys de 30 anys presenta algun tipus de problema alimentari. Encara que l'anorèxia i la bulímia siguin les alteracions més importants, n'existeixen moltes altres, més lleus, però no per això menys importants, enormement esteses. La majoria dels trastorns de la conducta alimentària comporten, a més, alteracions mèdiques associades, com ara complicacions cardiovasculars, gastrointestinals, hepàtiques, metabòliques, endocrines i dermatològiques. El tractament d'aquests trastorns ha de ser integral, és a dir, coordinant tractament mèdic i psicològic. L'estudi dels problemes psicològics, familiars, socials i conductuals és fonamental per establir les pautes psicoterapèutiques individuals o familiars adequades, així com per valorar la necessitat, o no, de psicofàrmacs. Anorèxia nerviosa. L’anorèxia nerviosa és un trastorn d’alimentació que suposa un rebuig a mantenir un pes corporal igual o superior al valor mínim normal considerant l’edat i la talla. Suposa una por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, fins i tot trobant-se per sota del pes normal. La persona anorèxica pateix una alteració de la percepció del pes corporal, una exageració de la importància de la silueta del cos, així com una negació del perill que implica el baix pes corporal. L’anorèxia implica la pèrdua de la menstruació i s’associa sovint amb episodis bulímics, afartaments incontrolats davant dels quals es recorre a la provocació del vòmit o l’ús excessiu de laxants i diurètics. Bulímia nerviosa. La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència d'afartaments recurrents: una ingesta d'aliments en un curt espai de temps, en quantitat superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període de temps similar i en les mateixes circumstàncies. La persona bulímica té la sensació de pèrdua de control sobre la ingesta d'aliments i li sembla que no pot parar de menjar o no pot controlar el tipus d'aliments que menja sense límit. La bulímia pot ser una expressió d'estats depressius o ansiosos. Trastorns del son. Encara avui és difícil formular una definició satisfactòria del son i conèixer les raons per les quals dormim. Mentre dormim tenen lloc canvis en les funcions corporals i les activitats mentals, d'enorme transcendència per a l'equilibri físic i psíquic de l'individu i per al seu bon funcionament durant el dia. Els trastorns del son figuren entre els més habituals a la patologia humana, afecten un 25% de la població adulta i xifres més elevades en la població infantil. Les dones són més sensibles a patir-los i la seva aparició augmenta amb l'edat de les persones. El símptoma primordial és la dificultat per iniciar o mantenir el son i no tenir un son reparador de manera continuada. L'alteració del son provoca una fatiga diurna, un malestar clínicament significatiu, així com un deteriorament de les relacions socials i laborals. Les conseqüències de l'insomni repercuteixen àmpliament en la vida de les persones que el pateixen i poden, fins i tot, evolucionar fins a produir complicacions somàtiques.