Quan el nostre sistema d’alarma es dispara sense causes aparents. Tots patim ansietat de forma habitual perquè es tracta d’una funció mental derivada de la nostra determinació evolutiva, relacionada estretament amb el nostre sistema d'alarma contra el perill. Tanmateix, aquesta funció normal de l'ansietat es pot veure alterada, determinant negativament la personalitat i, fins i tot, pot assolir la dimensió de trastorn clar i recognoscible que convé tractar amb psicoteràpia i, eventualment, amb teràpia psicofarmacològica de suport.

Quan es torna patològica l’ansietat? L'ansietat normal és la que ens incita a funcionar millor a la vida, preveure els problemes i conservar el cos, sempre com una resposta als estímuls del nostre entorn. En canvi, quan l'ansietat és patològica, ens bloqueja i ens obsessiona. Pot arribar a créixer amb el temps, fins a convertir-se en una paràlisi mental i física que ens deixa impossibilitats per complir amb els nostres compromisos de vida i relacionar-nos amb els altres de manera adequada.
Les persones que pateixen ansietat solen témer l'estigma social i la incomprensió del seu entorn. Se senten dèbils per no ser capaces de suportar o dominar la seva ansietat i tenen por de comunicar als altres el seu pànic perquè temen quedar aïllades del seu entorn. En general se senten avergonyides, En general se senten avergonyides, tenen por de perdre el control de si mateixes davant dels altres i sovint poden arribar a sentir que estan embogint.