|
|
Crisi d’angoixa, atacs de pànic, fòbies i
obsessions
“La por de la por”.
Un temor aparentment
absurd
o irracional.
Idees no
desitjades, repetitives i
persistents. |
Trastorns relacionats amb factors estressants.
Quan la personalitat es veu afectada per una forta conflictivitat interna, o bé quan les exigències externes, familiars o socials superen la capacitat d'adaptació de les persones, poden aparèixer trastorns més complexos, que van més enllà de l'ansietat o la depressió. Per exemple, poden aparèixer trastorns fòbics, obsessiu-compulsius o crisis de pànic o angoixa.
Situacions com conflictes emocionals, laborals, sexuals o familiars, sobrecàrregues físiques o psicològiques, estats d'abandonament o sentiments d'indefensió, poden provocar trastorns generalitzats a la vida anímica de les persones. Se senten nervioses, irritables i insegures. La inquietud es generalitza i el malestar pot afectar capes profundes de la seva vida. Solen dormir angoixades, el plor sol alleujar-les, es preocupen pel futur i la seva vida es percep plena de temors i dificultats. Aquestes experiències tan dramàtiques afecten el pensament i la forma de percepció dels esdeveniments, dels altres i d’un mateix.
Aquests quadres poden anar acompanyats de mareig, taquicàrdia, sudoració, astènia, dispnea, trastorns sexuals, etc.
Crisi d’angoixa o atac de pànic.
La crisi d'angoixa es caracteritza per una intensa vivència de mort; semblen ser espontànies i no associar-se a res, però en el curs clínic d'un tractament s'associen a situacions fòbiques.
|
Símptomes de la crisi d'angoixa:
| |
| • |
Sensació de dificultat respiratòria |
| • |
Mareig o sensació de defalliment |
| • |
Palpitacions o taquicàrdia |
| • |
Sensació d'ofec o d'aturada respiratòria |
| • |
Sensació de desrealització |
| • |
Por de perdre el control de si mateix |
|
|
|
Existeixen també formes més lleus de la crisi de pànic que deixen una ombra d'ansietat flotant després dels episodis aguts i limiten molt la vida de les persones.
És molt important el tractament psicològic perquè la por de la por no envaeixi la vida de la persona limitant els seus moviments. Si aquesta invasió s'instal·la, sol provocar a les persones un estat de desmoralització, hipocondria i, en major o menor mesura, també pot aparèixer l'abús de tranquil·litzants com l’alcohol o el tabac. Sol aparèixer també una simptomatologia depressiva com a conseqüència de les conductes d'evitació.
Trastorns fòbics.
La fòbia és un temor, aparentment absurd o irracional, a un objecte, situació o activitat.
L' agorafobia (por als espais oberts) està vinculada a les crisis d'angoixa. La claustrofòbia està vinculada als temors de separació. També existeixen fòbies vinculades a estímuls externs: fòbia a animals, socials, obsessives…
Les fòbies són molt habituals en la infància. Aquests temors acostumen a desaparèixer de forma espontània a la pubertat. Tanmateix, algunes d'elles persisteixen a la vida adulta i són molt invalidants per a la vida de les persones. Els continguts de les fòbies solen canviar amb les èpoques i les condicions socials i històriques. Aquests canvis s'expliquen pel nivell simbòlic que els diferents objectes o situacions fòbiques vénen a expressar per a les persones que els pateixen.
Si les fòbies no es tracten, existeix la possibilitat que empitjorin i invalidin la vida del pacient. Al contrari, si es tracten amb psicoteràpia, l'ansietat anticipatòria i les conductes d'evitació canvien, millorant la qualitat de vida de la persona.
|
Els temors fòbics van acompanyats d'ansietat, encara que compleixen altres criteris més específics:
| |
| • |
Són desproporcionats a la situació que els crea |
| • |
No es poden explicar per la persona que els pateix |
| • |
No s'adapten al control voluntari |
| • |
Condueixen a actituds d'evitació de la situació temuda |
|
|
|
Trastorns obsessius.
El terme d'obsessió fa referència a idees no desitjades, reconegudes com a estranyes per la persona, que irrompen de forma repetitiva i persistent i provoquen molt malestar a les persones que les pateixen. Conjuntament amb les compulsions, que són actes igualment forçats i reiteratius, constitueixen el nucli central d'aquest trastorn.
L'edat d'inici d'aquests problemes se situa a la infantesa o adolescència. Aquests símptomes solen emergir en personalitats rígides i obstinades, amb gran afany per l'ordre i la feina, amb certa tendència al dubte patològic i baixa expressivitat emocional.
Els fenòmens obsessius poden girar entorn de múltiples continguts temàtics, generalment de caràcter negatiu. Els subjectes solen realitzar debats interminables per poder decidir, sense aconseguir-ho, entre dues opcions. A la majoria dels casos, les idees obsessives s'acompanyen de rituals, actes considerats absurds pels propis pacients, però dels quals no poden sostreure's.
L'ansietat acompanya les persones que pateixen obsessions i compulsions i, en la mesura que obstaculitza la vida i la presa de decisions, no és rar que s'acompanyi també de simptomatologia depressiva, conseqüència del desajust que causen a la vida de les persones.
 |
|
|
