Trastorns psicosomàtics: quan els sentiments i els pensaments interactuen amb el nostre cos. Des de principis del segle XIX, s'utilitza el terme de trastorn psicosomàtic per anomenar la influència de determinats estats emocionals a l'evolució d'algunes malalties cròniques, i també per designar el fet que certs estats psicològics poden donar lloc a manifestacions fisiològiques. Actualment, existeixen nombrosos estudis mèdics que demostren la relació entre el cos i la ment. Durant el segle XX, es va estudiar i comprovar l'origen psicològic d'alguns trastorns orgànics com la hipertensió arterial i, fins i tot, certes patologies coronàries. Avui en dia, no hi ha dubte que l'estrès agut o prolongat en el temps és un factor de risc per desenvolupar una malaltia orgànica. La concepció actual de l'estrès inclou factors externs, socioculturals i econòmics, al costat de factors interns, constitucionals, somàtics i genètics, així com emocionals i biogràfics. Els trastorns psicosomàtics, o de somatització, provoquen un deteriorament significatiu de la vida personal, familiar, social i laboral. Solen iniciar-se abans dels 30 anys d'edat i persisteixen en el temps, obligant a la recerca d'atenció mèdica permanent, sovint sense que això suposi una recuperació total atesa la causa psíquica del malestar físic. Per a aquest tipus de trastorns, l'ajuda psicoterapèutica és un excel·lent recurs que millora significativament les àrees més importants de la vida de la persona, així com els seus símptomes. Està demostrat que l'ajuda psicològica, en la mesura que actua sobre la causa original del trastorn, n’afavoreix la seva curació.